domingo, 28 de noviembre de 2010
viernes, 19 de noviembre de 2010
LA FELICITAT...
- A LA NOSTRA SOCIETAT
- A L’ UTILITARISME
- A L’ÈTICA DE KANT.
El problema de la felicitat en la nostra societat a partir del resum del vídeo es que a partir dels 18 anys la gent soles pensa que per a ser feliç sols cal guanyar diners, però per guanyar-los tenim que treballar a munto i sense parar, i no tens temps de disfrutar de la vida i encara que cregues que eres feliç no ho disfrutes com t’agradaria fer-ho.
A partir d’ací nosltres parlarem sobre dos de les teories étiques que existeixen en el mon per a alcançar la felicitat, i podreu vore algunes de les diferencies i samblances que tenen estre les dos. L’utilitarisme i la ética del deure de Kant.
El filòsof mes significatiu de la teoria de l’ètica de Kant es el propi Immanuel Kant que va ser un filòsof alemá, primer representant del idealisme alemá y també es considerat un dels pensadors mes influents del últim període de la il·lustració y de la filosofia universal. En canvi el filòsof mes significatiu de l’utilitarisme va ser Jonh Stuart Mill, que va ser filòsof, polític y economista ingles, representant de l’escola econòmica clàssica y teòrica del utilitarisme.
Bentham va publicar el seu llibre “Principis de moral i de legislació” al mateix any de la Revolució francesa. Mentre que la crítica de la raó practica es un dels textos fonamentals d’Immanuel Kant, publicat l’any 1788.
Kant proposà una Ètica Formal: ‘Que siga universal i necessària per a tots els éssers humans , que no hi haja cap condició que els obligue a fer coses’.
per l’altra banda l’utilitarisme promou la felicitat, entesa com a màxim bé per al màxim nombre’.
Tal com ho va proposar Mill al seu llibre Utilitarisme:
‘Conforme al principi de la més gran felicitat el fi últim en relació amb el qual i pel qual totes les altres coses són desitjables és una existència lliure de dolor, en la mesura del possible i tan rica en gaudis com sigui possible’.
L ètica formal de la qual em parlat abans ha d'estar basada en el deure, una ètica que no ens diu què hem de fer, sinó com hem de comportar-nos. I per això Kant troba aquests tipus d'accions correctes:
-D'acord amb el deure. Una acció correcta però realitzada per un motiu específic.
-El deure pel deure. Una acció correcta realitzada perquè és correcta.
Mentres que l’utilitarisme a de estar basat en que una acció és correcta quant augmenta el subministrament d’aquestes :
-Plaer. És el més habitual en Bentham,
-Benestar. És més generalitzat en els autors del segle XX.
Kant analitzà les diferents visions ètiques en les que la conduca humana es consideraba bona o dolenta, depenent de alguna cosa que es considerada el bé suprem de l’èsser huma. Aquest bé suprem pot ser el plaer, la felicitat, Deu… I l’utilitarisme ha discutit sovint si el benestar o la felicitat és una forma de ‘sentir-se’ (no necessàriament de ‘ser’) de forma subjectiva o si necessita una base descriptiva. Va considerar que hi ha coses bones intrínsecament : el plaer, l’amistat i el gaudi estètic.
En conclusió, la felicitat per al utilitarisme es que mentres empres en les accions el plaer i el benestar pel bé, pots fer el que vulgues per tal de ser feliç i per a Kant la felicitat es que no hi ha que usar l’ús de la raó per a ser feliços, hi ha que usar el nostre instint personal per aconseguir-la.
Nosaltres estem a favor de les dos teories, la de l’ètica de Kant i la de l’ utilitarisme, pensem que si unim certes caracteristiques de les dos es podria aconseguir més ràpid la felicitat, és a dir, si apliquem la de Kant usant el nostre instint personal i comportant-nos bé amb tot el mon emprant el plaer i el benestar en les accions, aconseguirem la felicitat màxima per al màxim número de persones feliços.
- A L’ UTILITARISME
- A L’ÈTICA DE KANT.
El problema de la felicitat en la nostra societat a partir del resum del vídeo es que a partir dels 18 anys la gent soles pensa que per a ser feliç sols cal guanyar diners, però per guanyar-los tenim que treballar a munto i sense parar, i no tens temps de disfrutar de la vida i encara que cregues que eres feliç no ho disfrutes com t’agradaria fer-ho.
A partir d’ací nosltres parlarem sobre dos de les teories étiques que existeixen en el mon per a alcançar la felicitat, i podreu vore algunes de les diferencies i samblances que tenen estre les dos. L’utilitarisme i la ética del deure de Kant.
El filòsof mes significatiu de la teoria de l’ètica de Kant es el propi Immanuel Kant que va ser un filòsof alemá, primer representant del idealisme alemá y també es considerat un dels pensadors mes influents del últim període de la il·lustració y de la filosofia universal. En canvi el filòsof mes significatiu de l’utilitarisme va ser Jonh Stuart Mill, que va ser filòsof, polític y economista ingles, representant de l’escola econòmica clàssica y teòrica del utilitarisme.
Bentham va publicar el seu llibre “Principis de moral i de legislació” al mateix any de la Revolució francesa. Mentre que la crítica de la raó practica es un dels textos fonamentals d’Immanuel Kant, publicat l’any 1788.
Kant proposà una Ètica Formal: ‘Que siga universal i necessària per a tots els éssers humans , que no hi haja cap condició que els obligue a fer coses’.
per l’altra banda l’utilitarisme promou la felicitat, entesa com a màxim bé per al màxim nombre’.
Tal com ho va proposar Mill al seu llibre Utilitarisme:
‘Conforme al principi de la més gran felicitat el fi últim en relació amb el qual i pel qual totes les altres coses són desitjables és una existència lliure de dolor, en la mesura del possible i tan rica en gaudis com sigui possible’.
L ètica formal de la qual em parlat abans ha d'estar basada en el deure, una ètica que no ens diu què hem de fer, sinó com hem de comportar-nos. I per això Kant troba aquests tipus d'accions correctes:
-D'acord amb el deure. Una acció correcta però realitzada per un motiu específic.
-El deure pel deure. Una acció correcta realitzada perquè és correcta.
Mentres que l’utilitarisme a de estar basat en que una acció és correcta quant augmenta el subministrament d’aquestes :
-Plaer. És el més habitual en Bentham,
-Benestar. És més generalitzat en els autors del segle XX.
Kant analitzà les diferents visions ètiques en les que la conduca humana es consideraba bona o dolenta, depenent de alguna cosa que es considerada el bé suprem de l’èsser huma. Aquest bé suprem pot ser el plaer, la felicitat, Deu… I l’utilitarisme ha discutit sovint si el benestar o la felicitat és una forma de ‘sentir-se’ (no necessàriament de ‘ser’) de forma subjectiva o si necessita una base descriptiva. Va considerar que hi ha coses bones intrínsecament : el plaer, l’amistat i el gaudi estètic.
En conclusió, la felicitat per al utilitarisme es que mentres empres en les accions el plaer i el benestar pel bé, pots fer el que vulgues per tal de ser feliç i per a Kant la felicitat es que no hi ha que usar l’ús de la raó per a ser feliços, hi ha que usar el nostre instint personal per aconseguir-la.
Nosaltres estem a favor de les dos teories, la de l’ètica de Kant i la de l’ utilitarisme, pensem que si unim certes caracteristiques de les dos es podria aconseguir més ràpid la felicitat, és a dir, si apliquem la de Kant usant el nostre instint personal i comportant-nos bé amb tot el mon emprant el plaer i el benestar en les accions, aconseguirem la felicitat màxima per al màxim número de persones feliços.
lunes, 8 de noviembre de 2010
RESUMS SOBRE EL VIDEO:
· DAVID PERIS:
El video tracta sobre un xiquet que reflexiona sobre els adults i la seua vida, pensa que només complir els 18 anys la gent canvia, que tot son problemes i també que necessiten diners i estan disposats a fer qualsevol cosa per a conseguir- ne, inclús treballen un any sencer per a aconseguir 15 dies de vacances a l'agost, a la platja. En resum, sols som feliços quant som xiquets.
·SARA MUÑOZ
El video tracta de que a un xiquet sempre li estan preguntant que vol ser de major, i ell pensa que no val la pena ser major, que ell vol quedarse com peter pan, amb els inmadurs, amb la fantasia amb la reflexió amb la vida...
Dona a entendre que la vida de la gent a partir dels 18 canvia, soles es basa en l'objectiu de treballar per guanyar diners i després tindre soles 15 dies de vacacions..
Pensa que les persones adultes no son feliços y que asoles els xiquets disfruten de la vida.
· VORO CHILET:
El video tracta sobre un xiquet que no vol fer-se major, perque diu que la vida dels adults a partir dels 18 es un aborriment, el vol quedar-se com esta perque pensa que així és com es drisfruta la vida, i en compte de 15 dies te tota la vida de vacances.
miércoles, 3 de noviembre de 2010
Un conte sobre la solidaritat.
-Aquest conte esta creat per als lectors que sinteresen per saber en que consisteix la solidaritat, el conte tracta d'una historia sobre dos chiquets atravessen una aventura en la vida que mai oblidaran.
·A pocs quilometres de València capital hi vivia un xiquet anomenat Carles. Era un xiquet molt estudiós, treballador, i a les seues notes tot eren excel·lents. Tenia molts amics, però sobretot una xiqueta, de nom Imma, la qual patia càncer des de feia uns mesos.
Un dia estaven jugant a l’escola, jugaven a l’amagatall, com sempre ningú no volia pagar, i ho feren als peuets. Li toca pagar a Imma. Desprès de 50 segons Imma va córrer per trobar els seus amics al cuart d’hora ja estaven tots pillats, excepte Carles, al que ningú el trobava.
Cinc minuts després el trobaren a un canto dels banys plorant, com si li fera molt de por algo, al que no volia ni mirar. Els seus amics intentaren alçar-lo, però no podia, cridava. Ens donarem compte de que s’havia trencat algo, i que li feia molt de mal, així que anaren a avisar als professors, encara sense saber molt be el que estava passant. Una vegada pujat a l’ambulància els professors no deixaren anar a cap dels amics amb ell.Ja en l’hospital es va saber el que li ocorria, se li havia nyigat l’urèter del ronyo dret, i li l’hagueren de llevar, però al tindre nomes 11 anys i no tindre el cos desenrotllat amb un renyo no podia fer vida normal, necessitava un altre. No anava a ser fàcil de trobar un renyo compatible amb el d’ell, perquè ell tenia el grup sanguini mes estrany de tots O-.
Als pocs dies els alumnes del col·legi se’n adonaren del que passava, i Imma es planteja una opció. Ella al arribar a casa li-ho planteja a sa mare, la qual es sorprengué per la maduresa i solidaritat de la seua filla, però es negà.
Al tercer dia d’estar ingressat anaren a visitar-li els seus amics, inclosa Imma. A les 8 acabava l’hora de visites i els tiraren a tots de l’habitació menys a Imma, que s’amaga baix del llit i es ficà a parlar amb ell. Al poc temps arriba la mare d’Imma, amb un rostre de com si estiguera dubtant,
Li digué a Imma que eixirà un moment, ho feu, i Carles es quedà esperant-la, però no torna. L’hora del sopar arriba lenta, Carles tenia molta fam, però s’endugué una sorpresa, no li duien sopar! li deien que avui no anava a sopar!
Al minut arribà sa mare plorant junt a la mare de Imma, la mare de Carles no pareixia trista, així que Carles no entenia el que estava passant:
- On esta Imma?
- Ara la voràs – li digueren les mares, i se’l dugueren amb el llit a altra sala del mateix pis.
I tenien raó, allí estava Imma, però estava a un llit, com Carles, no s’ho explicava, que feia ahi? Al cap d’una estona aparegué un metge amb batí, guants, mascarilla i amb dos agulles, una per a Imma i l’altra per a Carles.
Es va despertar al costat de Imma, ella encara hi era dormint, s’intentà alçar, però li feia molt de mar el costat dret del cos, just al mateix lloc que uns dies abans, però aquesta volta era molt mes superficial, no era el mateix dolor. S’alçà la samarreta blava típica dels hospitals i va vore una cicatriu encara amb els punts, era nova. De repent va sentir la curiositat de mirar a vore si Imma tenia la mateixa cicatriu, i així era, però ella tenia una més altra un poc mes centrada, a la panxa, Carles es queda desorientat, així que espera al llit fins que vingueren els pares.Una vegada allí els pares encara en els ulls rojos de plorar li explicaren el que havia passat, el que li passava a Imma i com li havia salvat la vida. Arribà la mare de Imma, també plorant, però ara ja va comprendre que no plorava de tristesa, sinó d’alegria. Es despertà Imma, saluda a Carles, però ell no li contesta, pensant en la persona tan gran que tenia enfront i el que havia fet per ell, i als pares d’ell. A sa mare li dona un abraç molt fort i se’n anà al bany. Al minut tornà, amb un pas lent i plorant a muntó. I Carles pensà, serà d’alegria o de tristesa?...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)