- A LA NOSTRA SOCIETAT
- A L’ UTILITARISME
- A L’ÈTICA DE KANT.
El problema de la felicitat en la nostra societat a partir del resum del vídeo es que a partir dels 18 anys la gent soles pensa que per a ser feliç sols cal guanyar diners, però per guanyar-los tenim que treballar a munto i sense parar, i no tens temps de disfrutar de la vida i encara que cregues que eres feliç no ho disfrutes com t’agradaria fer-ho.
A partir d’ací nosltres parlarem sobre dos de les teories étiques que existeixen en el mon per a alcançar la felicitat, i podreu vore algunes de les diferencies i samblances que tenen estre les dos. L’utilitarisme i la ética del deure de Kant.
El filòsof mes significatiu de la teoria de l’ètica de Kant es el propi Immanuel Kant que va ser un filòsof alemá, primer representant del idealisme alemá y també es considerat un dels pensadors mes influents del últim període de la il·lustració y de la filosofia universal. En canvi el filòsof mes significatiu de l’utilitarisme va ser Jonh Stuart Mill, que va ser filòsof, polític y economista ingles, representant de l’escola econòmica clàssica y teòrica del utilitarisme.
Bentham va publicar el seu llibre “Principis de moral i de legislació” al mateix any de la Revolució francesa. Mentre que la crítica de la raó practica es un dels textos fonamentals d’Immanuel Kant, publicat l’any 1788.
Kant proposà una Ètica Formal: ‘Que siga universal i necessària per a tots els éssers humans , que no hi haja cap condició que els obligue a fer coses’.
per l’altra banda l’utilitarisme promou la felicitat, entesa com a màxim bé per al màxim nombre’.
Tal com ho va proposar Mill al seu llibre Utilitarisme:
‘Conforme al principi de la més gran felicitat el fi últim en relació amb el qual i pel qual totes les altres coses són desitjables és una existència lliure de dolor, en la mesura del possible i tan rica en gaudis com sigui possible’.
L ètica formal de la qual em parlat abans ha d'estar basada en el deure, una ètica que no ens diu què hem de fer, sinó com hem de comportar-nos. I per això Kant troba aquests tipus d'accions correctes:
-D'acord amb el deure. Una acció correcta però realitzada per un motiu específic.
-El deure pel deure. Una acció correcta realitzada perquè és correcta.
Mentres que l’utilitarisme a de estar basat en que una acció és correcta quant augmenta el subministrament d’aquestes :
-Plaer. És el més habitual en Bentham,
-Benestar. És més generalitzat en els autors del segle XX.
Kant analitzà les diferents visions ètiques en les que la conduca humana es consideraba bona o dolenta, depenent de alguna cosa que es considerada el bé suprem de l’èsser huma. Aquest bé suprem pot ser el plaer, la felicitat, Deu… I l’utilitarisme ha discutit sovint si el benestar o la felicitat és una forma de ‘sentir-se’ (no necessàriament de ‘ser’) de forma subjectiva o si necessita una base descriptiva. Va considerar que hi ha coses bones intrínsecament : el plaer, l’amistat i el gaudi estètic.
En conclusió, la felicitat per al utilitarisme es que mentres empres en les accions el plaer i el benestar pel bé, pots fer el que vulgues per tal de ser feliç i per a Kant la felicitat es que no hi ha que usar l’ús de la raó per a ser feliços, hi ha que usar el nostre instint personal per aconseguir-la.
Nosaltres estem a favor de les dos teories, la de l’ètica de Kant i la de l’ utilitarisme, pensem que si unim certes caracteristiques de les dos es podria aconseguir més ràpid la felicitat, és a dir, si apliquem la de Kant usant el nostre instint personal i comportant-nos bé amb tot el mon emprant el plaer i el benestar en les accions, aconseguirem la felicitat màxima per al màxim número de persones feliços.
- A L’ UTILITARISME
- A L’ÈTICA DE KANT.
El problema de la felicitat en la nostra societat a partir del resum del vídeo es que a partir dels 18 anys la gent soles pensa que per a ser feliç sols cal guanyar diners, però per guanyar-los tenim que treballar a munto i sense parar, i no tens temps de disfrutar de la vida i encara que cregues que eres feliç no ho disfrutes com t’agradaria fer-ho.
A partir d’ací nosltres parlarem sobre dos de les teories étiques que existeixen en el mon per a alcançar la felicitat, i podreu vore algunes de les diferencies i samblances que tenen estre les dos. L’utilitarisme i la ética del deure de Kant.
El filòsof mes significatiu de la teoria de l’ètica de Kant es el propi Immanuel Kant que va ser un filòsof alemá, primer representant del idealisme alemá y també es considerat un dels pensadors mes influents del últim període de la il·lustració y de la filosofia universal. En canvi el filòsof mes significatiu de l’utilitarisme va ser Jonh Stuart Mill, que va ser filòsof, polític y economista ingles, representant de l’escola econòmica clàssica y teòrica del utilitarisme.
Bentham va publicar el seu llibre “Principis de moral i de legislació” al mateix any de la Revolució francesa. Mentre que la crítica de la raó practica es un dels textos fonamentals d’Immanuel Kant, publicat l’any 1788.
Kant proposà una Ètica Formal: ‘Que siga universal i necessària per a tots els éssers humans , que no hi haja cap condició que els obligue a fer coses’.
per l’altra banda l’utilitarisme promou la felicitat, entesa com a màxim bé per al màxim nombre’.
Tal com ho va proposar Mill al seu llibre Utilitarisme:
‘Conforme al principi de la més gran felicitat el fi últim en relació amb el qual i pel qual totes les altres coses són desitjables és una existència lliure de dolor, en la mesura del possible i tan rica en gaudis com sigui possible’.
L ètica formal de la qual em parlat abans ha d'estar basada en el deure, una ètica que no ens diu què hem de fer, sinó com hem de comportar-nos. I per això Kant troba aquests tipus d'accions correctes:
-D'acord amb el deure. Una acció correcta però realitzada per un motiu específic.
-El deure pel deure. Una acció correcta realitzada perquè és correcta.
Mentres que l’utilitarisme a de estar basat en que una acció és correcta quant augmenta el subministrament d’aquestes :
-Plaer. És el més habitual en Bentham,
-Benestar. És més generalitzat en els autors del segle XX.
Kant analitzà les diferents visions ètiques en les que la conduca humana es consideraba bona o dolenta, depenent de alguna cosa que es considerada el bé suprem de l’èsser huma. Aquest bé suprem pot ser el plaer, la felicitat, Deu… I l’utilitarisme ha discutit sovint si el benestar o la felicitat és una forma de ‘sentir-se’ (no necessàriament de ‘ser’) de forma subjectiva o si necessita una base descriptiva. Va considerar que hi ha coses bones intrínsecament : el plaer, l’amistat i el gaudi estètic.
En conclusió, la felicitat per al utilitarisme es que mentres empres en les accions el plaer i el benestar pel bé, pots fer el que vulgues per tal de ser feliç i per a Kant la felicitat es que no hi ha que usar l’ús de la raó per a ser feliços, hi ha que usar el nostre instint personal per aconseguir-la.
Nosaltres estem a favor de les dos teories, la de l’ètica de Kant i la de l’ utilitarisme, pensem que si unim certes caracteristiques de les dos es podria aconseguir més ràpid la felicitat, és a dir, si apliquem la de Kant usant el nostre instint personal i comportant-nos bé amb tot el mon emprant el plaer i el benestar en les accions, aconseguirem la felicitat màxima per al màxim número de persones feliços.
Un text expositiu no pot ser un guió. Es una redacció en la que es comparen les teories perfectament redactades. Açò és un esquema de treball però no el treball definitiu i esteu fora de plaç.
ResponderEliminarAna el treball no està fora de plaç, el que pasa es que vaig apujar-lo el divendres i el dissabte em vaig donar compte de que el ultim parraf estava la lletra en color negre i vaig editar-lo i alomillor es canvia la data.
ResponderEliminarNo hem vaig donar compte.
Era un advertiment de què millorar-ho implica fer-ho fora del plaç però és l'oportunitat que teniu per fer-ho bé. No cal cap guionet, ni subratllat. Un text expositiu-argumentatiu ha de tenir 3 parts diferenciades pel contingut, no per les marques que vosaltres empreu.
ResponderEliminarLa data de l'entrada és sempre la de la primera publicació. Mai la canvia.
Entonces l'entrada la vaig apujar el divendres...
ResponderEliminaraixo es fora de plaç?
Cal llegir el que se vos diu. Si ho milloreu estareu fora de plaç però la nota final sempre serà millor, no?
ResponderEliminarFalta molt de comprensió i elaboració de les idees per poder comparar.Iuxtaposar les idees no és comparar-les. Hi ha prou de barreja que dificulta la comprensió i les citacions i les dades biogràfiques o de les obres han d'estar millor usades.
ResponderEliminarDemostreu no comprendre molt bé perquè el que diu a la conclusió no és gens correcte: En conclusió, la felicitat per al utilitarisme es que mentres empres en les accions el plaer i el benestar pel bé, pots fer el que vulgues per tal de ser feliç i per a Kant la felicitat es que no hi ha que usar l’ús de la raó per a ser feliços, hi ha que usar el nostre instint personal per aconseguir-la.
Convertiu als utilitaristes en hedonistes clàssics i a Kant en un negador de la llibertat quan és el més gran defensor com a bon il.lustrat.